Política i legislació social i educativa

POLÍTICA I LEGISLACIÓ SOCIAL I EDUCATIVA
POFESSOR: XAVIER CASADEMONT

En primer lloc trobareu una activitat de dimecres resolta, refenrent a un cinefòrum que ens va realitzar:

Política Social

Grau en Treball Social. Universitat de Girona

Activitat de Dimecres:

Projecció de la pel·lícula: “Dos dies, una nit”.

Preguntes per a la reflexió:

-          Com descriuríeu la societat en la que viuen els protagonistes? Quin model de societat s’hi reflexa?

La societat en la que viuen els protagonistes és una societat desigual, en la que s’enfronta a la classe treballadora entre si per al benefici de l’empresa. És una societat pobre, i en alguns casos egoista, on els diners tenen un gran valor.

-          En termes de dinàmiques d’Inclusió/ Exclusió: quines característiques tenen la majoria dels protagonistes de la peli en funció d’aquestes variables:

o   Classe social: en l’àmbit de la classe social veiem que la classe social és la classe obrera, en desigualtat amb els empresaris, els propietaris de la fàbrica, que imposen les seves regles i fan que els obrers es “barallin” entre si.

o   Nacionalitat: La nacionalitat no representa una desigualtat en aquesta pel·lícula.

o   Habitatge: Es veu com la parella protagonista poden arribar a perdre l’habitatge i arribar a viure amb un lloguer social, condició en la que es comenta que ja hi havia viscut.

o   Característiques dels barris: els barris son uns barris de classe mitjana/baixa, on les cases son, en la seva majoria, estàndards, tot i que algun company de feina si que viu en pitjors condicions.

o   Condicions laborals: Les condicions laborals són dolentes. Volen fer fora a una noia perquè ha hagut d’estar de baixa per depressió, i després amenacen amb treure una part del sou als seus companys si aquests volen que la protagonista es reincorpori a la feina.

o   Ingressos econòmics: en molts casos que es mostren en aquesta peça es veu com hi ha diverses famílies que necessiten tenir dues feines per mantenir a la seva família, això vol dir, que tot i que tenen una feina, segueixen sent pobres i al final acaben per no tenir temps lliure. Per tant, és comprensible que els empleats vulguin mantenir aquell plus del seu sou ja que l’empresa paga poc.

o   Estructures familiars i de convivència: en aquest aspecte veiem com la protagonista té problemes per conservar el seu matrimoni, que comenta en un moment de la pel·lícula que sap que ja s’ha acabat. També li costa mantenir als fills, ja que en un moment donat té moltes ganes de plorar i els ha de deixar al restaurant per a que no la vegin plorar.

o   Relacions familiars i socials: la seva xarxa social son els seus companys de feina i, pel que veiem, no te una relació gaire propera amb ells ja que no sap ni quin és el seu número de telèfon ni quina és la seva direcció. Tot i així, es crea més vincle amb les visites del cap de setmana.

o   Estat de salut: el seu estat de salut li és motiu de desigualtat en el seu lloc de treball.

-          Quins factors considereu que són importants, en l’evolució de la personatge, al llarg de la pel·lícula? Què l’ajuda a fer front a la seva situació?

El que ajuda molt al personatge protagonista, la Sandra, és veure que els seus companys li comencen a fer suport i estan disposats a renunciar a mil euros per a que ella es pugui reincorporar a la feina. Veure també com el seu marit es preocupa per ella també l’ajuda. Quan veu que els seus fills es poden quedar sense casa també li dona una petita empenta. Però el que realment fa que la protagonista es desperti és quan s’intenta suïcidar i veu que això no és el que volia i ho arregla. Després d’aquell moment, va amb més ganes a buscar els companys que li queden i enfronta millor la votació.

-          En quina clau interpreteu la proposta que fa l’empresari per reincorporar la treballadora?

L’empresari només busca el seu propi benefici, independentment de si aquest depèn del sobreesforç dels seus treballadors, i independentment de les vides que faci malbé en aquesta decisió. Només el guien els diners, i la proposta que fa a la protagonista la fa pensant que la protagonista pensa com ell.

-          Quines reflexions extraieu (del missatge) final de la pel·lícula?

Que cal esforç per aconseguir el que vols, però que també cal tenir clar qui son els teus amics i que aquests no es traeixen. També, que de tot se’n surt, només fan falta ganes i optimisme.

_________________________________________________________________________

A partir d'aquest punt podeu trobar els apunts de l'assignatura: 

  

TEMA 1: Poder, política i societatd

Els homes i les dones han de viure en societat, ja que és impossible que les persones visquin aïllades de les altres persones perquè contínuament tenen relacions amb els altres, per tant, és un cercle de interacció continua i d’això es genera viure en societat. Alguns filòsofs van dir que els humans som éssers socials perquè vivim en un marge d’interacció.

Aristotil, afirmava que una persona que vivia fora d’aquest àmbit d’interacció o al marge dels altres, no es considerava un ésser humà, sinó una bestia o l’home superior, Deu. Constantment estem en un cercle d’interacció i per això, contínuament hi ha conflictes, desacords, etc. Un altre filòsof hongarès, Polany diu que l’ésser humà viu en societat perquè és un ésser social, per tant, la societat forma part de la seva vida i forma part de la seva manera relacionar-se i interactuar. Estem i vivim en comunitat, això pot generar moments positius però també pot generar riscos, és a dir, una naturalesa conflictiva que posa en risc la vida comunitaria. Aquests riscos estan lligats a l’aparició de diferents nuclis que feia que els humans tinguin conflictes com el dret a la propietat, les desigualtats, els diners, etc. És una naturalesa associada al risc. Per aquest motiu és necessari una figura que sigui l’encarregada de poder solucionar i gestionar la naturalesa conflictiva de les relacions socials entre els homes en la vida i comunitat. Per tant, és important que existeixin institucions i figures per regular aquest fet.

Sota la visió de tot això observàvem si, era possible viure la vida en un estat de naturalesa? Vol dir, una idea de les comunitats estaven regides on és possible la vida sense cap altre persona que estigui damunt dels altres, és a dir, que ningú resol els conflictes de la comunitat. Alguns filòsofs com:

o  Hobbes (1651): El leviatan à Aquest deia que no era possible viure en un estat de naturalesa i ho deia a través de la frase : “L’home és un llop per l’home”. Segons Hobbes, la vida en comunitat es impossible, ja que creia que les persones eren capaces de fer qualsevol cosa de arribar a complir els desitjos. Per tant, un estat de naturalesa també és impossible perquè seria una guerra de tots contra tots, per això, es necessita un estat que justifiqui aquesta guerra de tots contra tots per controlar els desitjos de tots i minimitzi els riscos que poden sorgir al voltant de la societat . El govern/mocarca es el que mana.

La crítica que és fa aquest filòsof es que es justificava amb una monarquia absoluta, on l’estat té poders absoluts i els ciutadans, és a dir, els súbdits, no ho poden canviar i s’han d’adaptar. És un estat sense límits i una monarquia absoluta. És necessari l’existència d’algú per poder controlar o regular la vida en comunitat.

o  Locke (1660 – 1662): Assaig sobre el govern civil à la diferència que podem trobar entre Hobbes i Locke es la concepció de la naturalesa humana, ja que no creu que sigui tan negativa i creu que els individus neixen independents, lliures, iguals, independents i també amb una sèrie de drets. Només pel simple fet de néixer ja tenim el dret a la igualtat, a la independència, per tant, ja ens va mostrant com pot ser el govern. La contradicció de Hobbes à tots lliures i iguals.

Aquest pensa que l’estat es necessari per regular la vida en comunitat, però que aquest estat també ha d’estar controlat, i no té una llibertat ni un poder absolut, llavors pensa que és impossible viure en un estat de naturalesa Hi ha una similitud en l’estat d’avui, ja que ha d’estar subjecte a les decisions de la ciutadania i aquest és escollit per la ciutadania i també revocar per aquesta. Per tant, és el pare del liberalisme polític. Tots els ciutadans poden escollir el seu representant, però aquest estat també ha d’estar sota visió perquè no pot fer tot allò que vulgui.

“Si suprimir-la llibertat dels individus fos el preu que s’hagués de pagar per garantir la pau social, el remei seria pitjor que la enfermetat”.

Cal tenir un estat que reguli i protegeixi els drets dels individus. Afirma que la legitimitat de l’estat s’aconsegueix gràcies al consentiment dels individus. La legalitat i la legitimitat no es el mateix.

-       Legalitat à ajustar-se allò que diu la llei sigui legítim o no.

-       Legitimitat à una llei pot tenir sentit o no (deixar seure a una persona gran). Compta amb el consentiment o aprovació amb les persones que ho porta a la practica. No és podem atemptar els drets, per això, ha d’estar controlada.

o  Rousseau (1762): El contracte social à Té una concepció innocent sobre l’home, ja que diu que l’home és bo per naturalesa però el problema es que a partir de les desigualtats generades en la societat fa que les persones acabin sent més negatius i egoistes, per tant, les institucions acaben pervertint a les persones i aquestes són molt més egoistes. Assumia que en el desenvolupament de la societat fa que sigui necessari un estat, per això, desenvolupa la idea del contracte social, on els individus renuncien una part de la seva llibertat, dels seus drets a canvi de que la autoritat (l’estat) faci possible la vida en comunitat.

Aquestes 3 visions són 3 formes de veure o entendre el perquè hi ha un estat o perquè aquest és necessari dins d’una comunitat. A partir d’aquestes visions, l’Estat ha anat evolucionant i ha acabat assolint funcions molt diverses.

CRÍTICA ANARQUISTA (copiar esquema)

Aquesta crítica anarquista vol dir viure sense Estat. Cal la col·laboració humana, la cooperació, per tant, l’Estat no és necessari si els homes són bons per naturalesa, ja que l’home és col·laborador i cooperatiu.

Quan parlem d’un estat modern ho podem relacionar amb 3 atributs:

-       Té una població (ciutadans)

-       Té un territori (geogràficament dispers)

-       Té unes institucions polítiques bàsiques (parlament, govern)

L’estat és una institució de dominació, ja que exerceix un poder legítim a les persones, per tant, és l’origen que accentua les desigualtats i un factor clau de diferenciació entre aquells que dominen i els que han d’obeir, els que tenen poder i els que no. Aquests estats tenen una autoritat en els ciutadans, ja que modifiquen i influencien la vida diària de cada persona perquè diàriament fan accions dirigides a l’estat.

Cada vegada el poder dels estats estan més limitats i condicionats per altres institucions perquè tenen una certa influència en la vida dels ciutadans. Tot i que l’estat té molta influència en les nostres vides, aquest mateix també té influències per altres institucions que tenen altres visions. Per això, les institucions en algunes ocasions poden limitar el poder absolut que creia que posseïa l’estat. Com per exemple, empreses, institucions privades, etc. 

ESTAT LIBERAL

La forma d’estat liberal es va crear gràcies a la transició d’una forma d’estat monàrquic (model desigual) a una forma liberal degut a les revolucions liberals:

·         Revolució Anglesa, 1689

·         Revolució Americana, 1776

·         Revolució Francesa, 1789

Aquestes tres grans revolucions impliquen 3 grans canvis per defendre els drets:

o  L’aparició d’una nova classe social, la burgesia.

o  La instauració del capitalisme, com a sistema econòmic.

o  La instauració del Liberalisme, com a ideologia.

L’estat liberal instaura una forma de model representatiu per tal de que una part dels ciutadans puguin decidir el seu representant, votant tot i que no tota la població té els mateixos drets, perquè les dones i aquells que no tenien terres no podien votar A més a més, també era un estat oligàrquic, que vol dir que el poder ja no només el té el monarca sinó que ara també el tenen altres institucions. Per tant, la ciutadania forma part d’aquest estat.

En el s.XIX , el poder és compartit, ja que la burgesia creix i el capitalisme es desplega completament. També apareix un nou actor, anomenat el proletariat, el qual genera conflictes entre aquest i la burgesia. La revolució industrial avança i la monarquia perd força.. Aquests conflictes venen donats perquè els que tenien legitimitat en el Estat era la burgesia, mentre que la classe obrera no tenia cap tipus de poder ni dret, ja que no es representava els seus interessos ni els seus drets. És a partir d’aquesta conflictivitat social que apareixen els primers partits polítics laboristes i els primers sindicats (reivindicar els drets socials), com el marxisme (queixa de l’explotació a la classe obrera), el comunisme com a resultat d’una lluita de classes, i els primers partís polítics (socialistes) per negociar políticament a qui té el poder i defensar drets socials. Tot això fa que el proletariat visqui malament Són aquests els que lluiten per la garantia dels drets i llibertat del proletariat. També és duen a terme les revolucions laborals, per a que puguin incidir en el poder polític la població treballadora.

Els 4 motius que diferencien el conflicte i marquen la fi de l’estat liberal:

-     Condicions de vida que va implicar el procés d’Industrialització (Rev. Industrial).

-     Desigualtats socials (burgesia- classe treballadora). La classe treballadora pel fet de no tindre un nivell econòmic elevat no té poder i les seves condicions laborals son pèssimes.

-     L’aparició dels primers actors públics que pretenen defensar els interessos del proletariat, és a dir, defensar els interessos de la classe treballadora que es canalitzen a través d’institucions.

-     Incoherència amb els principis que promulgava aquest estat liberal i la manera en la qual o com actuava.

o   Estat Liberal format per:

è Parlament

è Parlament + monarca

És un estat més legítim que l’anterior que el monarca era per herència i imposició.

o   Proletariat: classe treballadora

FORMA D’ESTAT SOCIAL - 05/10/2015

Sempre han existit diferents formes de viure en comunitat. Els tres autors que vam observar són els principals autors del contracte social, tot i que tenen uns matisos diferents.  La diferència que trobem entre Locke i Rousseau és com ens complementem per entendre la idea del contracte social. No hi ha sobirania, és vertical i jeràrquic. La concepció humana diferent i la relació positiva de Rousseau de l’ésser humà, en canvi, Locke pensa que l’humà té drets i llibertats al néixer i ningú els pot treure, per això, l’Estat ha de garantir i necessitat el consentiment del ciutadà. Aquest també defensa la separació de poders. La idea és tenir una aproximació dels 3 autors que el que cal és una relació concreta del ciutadà – sobirà i que el poder no estigui en una sola persona. Es passa d’un estat castigador a un estat paternalista. Al llarg de la historia han hagut moltes formes diferents de portar a terme l’estat, i a mesura que ha anat passant el temps la forma de veure la vida en la comunitat ha anat avançant.

L’estat à comencen a través de l’estat absolut, passem a l’estat liberal (s.XIX a través del liberalisme i altres formes) i finalment arribem a l’estat social (s.XX).

Finals s.XIX – principis XX és quan es dona els orígens de l’estat social, a Alemanya i seguit per Gran Bretanya. Aquest inici es dona com a estratègia quan és necessari atendre a les necessitats bàsiques degut al conflicte social que hi ha en aquella època (revolucions, vagues, sindicats...). Per tant, l’estat creu que atorgant drets socials a la ciutadania és una mena d’aturar el creixement d’aquests conflictes socials i els partits socialistes.. Bismarck es un impulsor de l’estat social. Les funcions que porta a terme l’estat:

-       Sensibilitat social

-       Necessitat de guanyar-se la gent

Són unes lleis de tipus socials i on tenen més influència en l’àmbit social. Neixen per evitar els perills d’una societat fragmentada, el conflicte i les disputes pels poders, ja que pensen que per mantenir el poder és atorgar drets socials. És una estratègia per mantenir l’estat. Principis de s.XX altres països també van adoptar una sèrie de normes que acaben adoptant l’estat social de Bismarck on aproven lleis de tipus social, com la llei d’educació, de sanitat, etc. Després de la segon guerra mundial, l’estat social acaba arrelant la forma d’estat que serà majoritària arreu del mon, per tant, va ser una forma d’estat majoritària, per garantir unes necessitats, un dret de vida, etc.

POLÍTICA:

Aquesta presenta el mecanisme per regular el conflicte social, és a dir, allò que per naturalesa podem veure que es conflictiu. Trobem diverses definicions molt genèriques de política que ens permeten viure concepcions diferents de la política. La majoria de les definicions es base en la mirada institucional i ens presenten una altra dimensió de la política.

Habitualment, la política és pot observar a partir de dues visions, la institucionals i la no institucional. Generalment, la ciutadania només la relaciona amb la visió institucional, però realment qualsevol persona o institució pot fer política, doncs hi ha una altre perspectiva o dimensió molt important com la política no institucional. Cada persona pot fer política, pot decidir com i de que manera s’implica.

El ciutadà és aquell que s’implica de forma decisiva i participa en política, però el ciutadà idiota és aquella que no participa en afers polítics, que es desinteressen d’allò que afecta col·lectivament.

EL PODER:

Per definir aquest concepte parlen de “La capacitat de imposar obediència sobre un altre”, és a dir, a fer allò que tu vols que faci. Per això, trobem diferents tipus de poder i es pot descriure segons la seva font.

-       Força / coercitiu / estat – individu à aquest pot obligar a l’individu, qualsevol legislació pot deixar exclòs a l’altre (coerció, càstig en forma de sanció, per exemple, sobrepassar el límit de velocitat) i sota amenaça.

-       Ideologia / persuasiu / partits polítics, esglésies à és una manera de concebre el món, pretén persuadir i seduir per sumar-nos a la causa. Els partits exerceixen un poder ideològic de manera persuasiva en el conjunt, com per exemple, l’església i la religió té aquest poder. Els sindicats és un altre element.

-       Utilitat / retributiu / empresari-treballador à la relació empresari – treballador és una relació de poder, i t’obliga a fer i/o condicionar diverses aspectes. Pot no ser just, però el treballador també pot obligar a fer coses.

Els estats en el moment actual, tenen una situació d’incertesa doncs ja no tenen la capacitat reguladora o de poder que tenien abans, és a dir, que tenen una pèrdua de poder. Per això, l’estat ha de fer front a tots aquells canvis i especialment aquells que acaben influint en la seva gestió.

Com s’explica la crisi del sistema polític actual?

La nostra democràcia es hipòcrita, no funciona bé i té moltes injustícies. Han aparegut moviments socials, i com dir Bauman, hi ha un escenari divers i la liquiditat de la societat afavoreix una major politització de la gent que genera incertesa. Hi ha una crítica:

-       Model de representativitat, com per exemple, el 15-M. La crítica es genera a partir de que l’estat no defensa els nostres drets i hi ha una crítica al sistema liberal de la democràcia.

-       Problemes no resolts

19/10/2015

La democràcia es un concepte que neix de la Grècia clàssica, i s’ha format per dos paraules: DEMO à poble i CRÀCIA à poder. Per tant, en general la definició d’aquest concepte es el poder del poble. Però realment, qui es el poble? Aquest pot semblar fàcil de definir, però en l’antiga Grècia on va sorgir aquest concepte el poble eren els homes, els rics, totes aquelles persones que eren esclaus, pobres, dones no eren el poble; vol dir que aquesta era una democràcia excloent  i totalment discriminatòria, ja que no tothom tenia el poder de viure en democràcia.

Actualment, vivim en un sistema democràtic però si observem la nostra societat, tots aquells malentesos que hi havia amb la democràcia grega, també esta succeint a l’actualitat, com per exemple, totes aquelles persones sense paper o estrangeres que arriben al nostre estat. El nostre país és hereu de la democràcia grega, però hi ha una sèrie de virtuts que no s’han heretat, ja que aquella era una democràcia grega i no es basava solament en un representant, també es defineix com deliberativa perquè els hi havia el diàleg, els problemes s’argumentaven, hi havia una deliberació per tots aquells problemes que succeint i això afavoria perquè fos una democràcia participativa. L’actual, no afavoreix cap de les virtuts que oferia el model que nosaltres mateixos hem heretat, perquè no es directa i no afavoreix la participació.

A la democràcia grega contraposaven, és a dir, comparaven el concepte de ciutadà amb l’idiota, ja que per participar requereix una participació, per deliberar requeria pensar en tot allò que necessitaves, per això, l’idiota són totes aquelles persones que no s’esforcen en poder lluitar per totes aquelles necessitats que requereix el poble per viure de manera adequada.

Quan pensem en el nostre model actual, i comparem amb el primer model i altres que han succeït, l’actual esta influenciat per liberalisme, i es hereu del liberalisme polític. Aquest model liberal de democràcia esta lligat amb el liberalisme com ideologia que està lligat amb la llibertat. Aquest està qüestionat, està en crisi, no genera satisfacció al conjunt de la població, ja que hi ha una sèrie de crítiques amb moviments que no representen el nostre model i per això, ataquen a l’inici de representació del nostre model.

La primera crítica que es fa al model liberal de democràcia:

1.    Representativitat à la representació és una ficció, perquè no s’acaba produint.

2.    Mecanismes formals o institucionals à la democràcia té uns representats i unes eleccions on s’elegeix un parlament que regula les lleis, i llavors disposa de mecanismes formals perquè arreu del poble puguin ser acceptades, però a la pràctica no té una validesa formal, ja que aquests mecanismes acaben ser molts dèbils i afecten a la col·lectivitat. Per exemple, alguns podem pensar que el sistema democràtica faci que els ciutadans puguin fer arribar tots aquelles iniciatives  per fer-ho arribar al parlament, com per exemple, una ILP (iniciativa legislativa popular), però presentar això és molt complex.

3.    Democràcia com ‘a mercat’ à aquesta metàfora vol dir que en aquests models de democràcia s’entén que el sistema democràtic i d’eleccions representatives no deixa de ser res mes que un sistema que funciona com un mercat, el qual tenim uns consumidors (ciutadans) i uns productes (partits que es presenten amb la finalitat de captar i guanyar el màxim de votants), per això la democràcia actual actua de manera per captar el màxims votants a través del partit (producte) per adquirir el màxim nombre de persones.

4.    La democràcia liberal promou: professionalització de la política à aquesta ha fet que la participació política deixi de formar part d’una concepció ètica, per generar una nova professió, que és el polític.

5.    Promoure una concepció poc exigent de la ciutadania à en la ciutadania actual hi ha un rol molt minoritari de la ciutadania. En altres models més directes són molt més exigents, ja que permanentment hi ha processos participatius, de deliberació on es demana la nostra opinió, etc.

6.    Manca de mecanismes de participació ciutadana à manca de mesures de participació política on el poble no participa de manera activa per poder decidir i expressar la seva opinió.

7.    Manca de transferència i rendició de comptes à aquesta rendició vol dir passar comptes com a polític d’allò que he fet, ja que si un ciutadà vota a un partit vol veure que realment el sistema que a ell li van presentar s’està complint. Si no hi ha aquests mecanismes no hi ha un retorn de la ciutadania per tornar a mostrar interès aquell partit. La transferència fa referencia a que els partits actuen amb opacitat, és a dir, amb el llum apagat, poc oberta i això explica que moltes vegades hi hagin situacions d’insatisfacció amb relació política.

Sector públic – sector privat

En certa mesura hem estat veient com l’estat en el seu origen fins a l’actualitat ha anat adquirint i acumulant tasques que son pròpies de la seva tasca. Llavors com hauria ser l’estat? La visió neoliberal de l’estat és una versió que s’anomena no intervencionista i la visió socialdemòcrata s’anomena intervencionista. Són dos concepcions totalment diferents i oposades per entendre de una manera diferent de com ha d’actuar l’estat. Sobre aquestes dues grans visions contraposades, a l’actualitat ha de predominar alguna d’elles per observar quina és la més adequada perquè l’estat intervingui.

La perspectiva neoliberal, és un estat liberal poc desenvolupat i creu que ha d’intervenir poc en la vida quotidiana dels ciutadans, sobre tot en el mercat, ja que es regula per la oferta-demanda i aquest mateix es qui s’encarrega de proveir uns bens als individus per moure al llarg de la vida, és a dir, un esta secundari i ha de poder garantir que el mercat no tingui traves, mínim que no vol intervenir en la econòmica perquè creu que el mercat és perfecte. Tot això es una fal·làcia, però des de aquest perspectiva es regula així. La seva visió creu que tothom pot satisfer les seves necessitats amb treball i participant en l’àmbit del mercat. Els individus poden participar en el mercat, però per exemple, l’educació no sempre ha de ser pública ja que el mercat ofereix una pública però els individus amb el seus ingressos poden satisfer tot allò privat que ofereix la educació, tot això també succeeix amb la salut. Sota aquesta perspectiva, quan diem que l’estat ha de tindre un rol mínim, volem dir que no es positiu que intervingui molt però tampoc ha d’imposar impostos o que aquest recapti els meus ingressos per donar-li a uns altres. Estat mínim que només ofereix i intervé per donar els serveis més mínims, ja que els ciutadans s’han de satisfer ells mateixos les seves necessitats, poca regulació, pocs impostos i aquesta despesa pública ha de ser molt baixa. Aposta com un ideal de l’estat no intervencionista.

La perspectiva socialdemòcrata creu que la premissa que sustenta l’estat liberal és fals, ja que el mercat no funciona perfectament, és a dir, és excloent, sinó que va bé segons en quins àmbits, però en canvi l’estat intervé. Si pensem que el mercat pot sustentar àmbits socials, no farà una bona feina. No s’allunya el mercat segons quins àmbits però sempre que l’estat intervingui. El mercat provoca injustícies, ja que provoca desigualtats, i no pot cobrir-ho tot i per això, crea exclusió. L’ estat ha de compensar les desigualtats que es poden crear, aquest es garanteix en l’àmbit dels drets humans en termes socials. Ha d’intervenir en termes d’equitat, justícia i cohesió social. Per tant, sota aquesta premissa la lògica de l’estat és compensadora de desigualtats. L’estat no ha d’intervenir en tots els àmbits, i en aquesta lògica l’estat ha d’intervenir quan ofereix serveis, garantint drets, controlant el mercat, ja que creu que es bo recaptar diners i fer polítiques. L’estat, per garantir tot això, ha de recaptar diners per fer polítiques i alhora per compensar errors del mercat i col·lectius.

TEMA 2: LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES I LES POLÍTIQUES SOCIALS

Les polítiques públiques són un tipus d’acció de la política, és a dir, una intervenció, ja que volen incidir sobre la realitat; però primer hem d’entendre les polítiques públiques, que són el resultat de les polítiques

Les polítiques publiques no haurien de respondre a les idees de alguna persona o accions descontrolades, sinó que hauria d’haver un procés amb fases o etapes per veure com s’acaba elaborant i com es determina la política publica. Aquest procés pot ser senzill però quan ho portem a la pràctica és molt complicat. Per això, aquestes poden acabar el conflicte, i la crisi que actualment estem vivint es basa en aquestes polítiques publiques son incapaces de poder resoldre allò que afecta als ciutadans i això fa que el procés sigui complicat. Com a educadors socials hem de dissenyar polítiques públiques social que benefici a uns i perjudiquin a altres, perquè seria impossible dissenyar-les per tal de beneficiar a tothom. 

POLÍTIQUES PÚBLIQUES

És el resultat de la política, és a dir, la plasmació real de la activitat pública. Bona part d’aquestes han de gestionar i treballar amb realitats molt complexes, i sovint la relació entre polítiques publiques i política es molt propera, ja que si la primera funciona bé l’altre també serà exitosa, ja que les publiques tenen bon resultat la política també serà bona, i si es malament també. Quan parlem de política podem observar que hi ha una sèrie de sinònims que podem utilitzar, per això utilitzem aquets termes en angles:

-        Politics à es refereix a la política com el resultat de voler conquerir les institucions, com activitat que fan els partits polítics, etc. Parla de política en un sentit ampli. Lluita pel poder, per conquerir institucions.

-        Policies à activitat de la política. Volen fer referencia es a les solucions que les polítiques pretenen donar per millorar les necessitats dels col·lectius, però poden acabar donant a una determinada problemàtica o necessitat a la societat.

-        Polity à volen incidir en polítiques institucionals. És el mateix que els polítics, com per exemple, el medi ambient, l’educació, la sanitat, etc., ja sigui a nivell local o supranacional, i poden incidir en determinants contextos.

Hi ha molt tipus de polítiques públiques de nivells administratius molt diferents, com comunitària, europea, d’àmbit estatal o local, etc. L’àmbit d’aquest nivell es molt ampli ja que avarca molts d’àmbits que poden intervenir aquesta política. Una política publica té sentit per transformar la realitat, és a dir, quan hi ha algun conflicte o problemàtica, si no hi ha cap problema no han d’intervenir perquè no han de donar cap tipus de resposta per eradicar la problemàtica.

Són tot allò que els governs volen fer, però també allò que no decideixen fer, com per exemple, la violència masclista. Si decideixen no intervenir també està donant resposta aquesta política pública. Quan parlem d’aquestes polítiques també parlem d’accions micro, ja que poden intervenir en aquells temes minoritaris. La política publica esta influïda per valors, finalitats i pràctiques, ja que no són neutres perquè estan influenciades per tots els valors de aquells que defineixen la problemàtica. Segons qui defineix la problemàtica el resultat serà totalment diferent, i les necessitats també.  Tot allò que fa una autoritat pública és una política pública.

Quan hi ha una problemàtica podem veure que en la política publica hi ha una sèrie de factors que intenten incidir en aquestes necessitats que reclama. Tota política publiques tenen una sèrie de punts en comú, és a dir, uns elements clau:

-     Autoritats publiques à tot allò que fa una autoritat pública és una política pública, i pot tenir resultats diferents com programes, plans, etc. El govern és qui implementa i/o posa en acció les lleves. Com per exemple: el programa de Caritas per a les famílies en risc d’exclusió. En aquesta problemàtica social quan intervé l’estat, esta fent una política pública, però quan no vol intervenir fa un altre actor polític que intervé sobre una determinada necessitat, però no es una PP, sinó una intervenció social perquè aquesta autoritat és qui dina els diners per assumir un encàrrec i una manera de gestionar.

-     Orientació normativa à podem deduir que totes les polítiques ho tenen, influïdes per uns valors de que s’orienten a l’hora de intervenir, i això influeix molt a l’hora de fer la política i condicionarà el resultat final.

-     Accions concretes i elements simbòlics à una certa orientació que donen aquestes polítiques

-     Coerció i obligació à La porta a terme una autoritat pública i aquestes impliquen una obligació i coerció que van acompanyades d’una sanció si no es compleixen.

-     Raó de ser (teoria del canvi) à hi ha d’haver motius per una intervenció i pública, i a més, que la justifiqui sobre una determinada necessitat, perquè si no hi ha motius per intervenir es impossible fer un canvi en aquella realitat que es vol modificar.

-     Contingut à les polítiques publiques han d’estar justificades, han de tindre un disseny i un contingut associat aquestes polítiques per portar-lo a terme. Per exemple, beques, subvencions, etc.

-     Voluntat de transformació del canvi à les polítiques publiques haurien de ser transformadores per canviar la realitat. És a dir, passar d’una necessitat no coberta a una coberta, etc.

-     Distribució de béns i recursos à perquè gestionen diners públics (impostos), es nodreixen d’ingressos, però quan actuen gasten. Amb aquests procés hi ha beneficiaris i no beneficiaris, i això fa que siguin conflictives.

-     Efectes – conseqüències à mai són neutres, perquè algunes persones tenen privilegis i altres es vulneren. Acaben generant una sèrie de conseqüències que les acaben convertint en problemàtiques i conflictives, ja que hi ha sectors que se’n nodreixen i altres no queden beneficiaris.

El caràcter decebedor és la incapacitat de satisfer a tots els actors, com per exemple, la construcció d’una línia de tren, depèn on la construeixis l’estació, això decebrà a uns o a uns altres. Quan la política compleix amb aquests caràcter vol dir que la política va en bona direcció. Per això la política es basa en decidir, encara que no sigui beneficiari per a tots. Perquè quan intentes fer una política que sigui beneficiaria per a tots, l’únic que passarà es que no podrà ser possible, per això, és molt difícil adquirir aquests caràcter decebedor. Tot i que no podem fer beneficiaris a tots, aquests procés ha de ser transparent. També és important que la política pública sigui lo més oberta possible i que hi hagi una bona participació, d’aquesta manera els actors podran saber la complexitat per atendre aquella necessitat de decidir.

Com ja hem vist, les polítiques publiques és un procés difícil i complex, per això podem observar els diferents problemes:

-     Problemes d’escala à una política publica ha d’intentar resoldre una problemàtica o necessitat que va molt més enllà del seu àmbit d’acció. L’escala es llunyana i difícilment pots incidir. S’ha de resoldre una problemàtica global a una escala local, procés complex per poder regular, perquè va molt més enllà del seu  àmbit d’intervenció. Per exemple, el medi.

-     Problemes de ritme à fan referencia a una certa asincronia, un ritme diferent entre les diferents expectatives de les polítiques publiques. Quan la ciutadania té un problema vol una solució immediata, volen rapidesa, llavors les polítiques publiques es impossible donar resposta en el moment, per això, existeix un problema de ritme i crea descontentament entre la societat.

-     Problemes maleïts à les polítiques publiques han de fer front aquests problemes que s’expliquen a partir d’elements molts diversos i estan condicionats per molts factors amb una característica molt multidimensional, és a dir, a partir de moltes variables al mateix temps per això la resposta es molt difícil. Tot allò que afecta a la col·lectivitat i relacions humanes s’explica en base a la complexitat.

-     Problemes NIMBY (not in my back yard) à tots volem solucions aquells problemes que es generen en la nostra societat, és a dir, volen resposta política però no volen que ens afectin a nosaltres. Com per exemple, volen presons però no al costat de casa meva.

Aquests 4 elements s’han de tenir en compte, i són importants per dissenyar un projecte social, per observar que pot influir, a qui pot beneficiar, a qui no, etc. És a dir, prendre decisions.

TIPOLOGIA

Polítiques publiques regulatives à són lleis

Polítiques publiques institucionals à  són les que defineixen les normes.

Polítiques publiques redistributives à poden estar concentrades en un col·lectiu més concrets, per això els costos son concentrats, ja que tothom paga impostos. Redistribueixen impostos però no tothom es beneficia.

Polítiques públiques distributives à els costos són difusos i els beneficis concentrats. Com per exemple, la construcció d’una infraestructura com biblioteques, etc. Aquesta beneficia a la població, ja que es creada a través dels recursos de la població.

TEORIA DEL CANVI

Totes les polítiques publiques han de tenir una raó de ser i una teoria del canvi, és a dir, ha de ser una cosa implícita.

El primer que s’ha d’identificar es el problema/necessitat que justifica la raó de ser. Això condicionarà la resposta que li donarem. Es poden donar respostes contradictòries. Llavors, que es necessita per solucionar el problema? Recursos. Aquests poden ser persones (professionals), recursos per resoldre els problemes, correlació entre problemes i recursos. D’aquí surt activitats i productes, és a dir, el resultat de l’acció. Els impactes, és el resultat de l’acció i l’altre impacte de l’acció. Moltes vegades l’impacte no acaba que puguem aconseguir acabar amb el problema, com per exemple, les campanyes de vacunació.

Aquesta és una argumentació que intenta demostrar tot allò que hi ha darrera d’una política pública. Un dels elements per poder entendre la lògica de la política publica que persegueix un canvi o modificar la realitat.

Aquesta teoria de una política publica és un procés:

-     Identificar una problemàtica à Les polítiques públiques s’han de donar quan hi ha un problema o una necessitat. Ha d’haver-hi una raó de ser que expliqui la problemàtica perquè sinó no hi ha canvi. Es important identificar la problemàtica en una política púbica. Definir les problemàtiques no son funcions menors, perquè es important la manera de definir les problemàtiques. La intervenció és pot dur a terme des de punts de vista molt diferents, per una banda tenim la visió més controladora, autoritària i policial; i per l’altra, una visió per evitar les desigualtats (productes – impactes). Que tingui un producte no vol dir que l’impacte sigui sempre positiu, sinó que s’ha de aconseguir la raó de ser, modificar la realitat en aquell moment. Per exemple, com podíem definir una mateixa realitat en un moment diferent:

o   Una ciutat amb excés de vehicles, poden haver-hi dos punts de vista, el que diu que hi ha una congestió de transit, contaminació i hem de reduir els vehicles; i l’altre, que pensa que hem de crear més carreteres. Dues visions molt diferents sobre una mateixa realitat.

o   Un barri està molt brut i molt deixar, i podem observar com una opinió es que pensen que els veïns son molt bruts i ho llencen tot al terra; i l’altre, es que creu que la política no esta dimensionada ja que hi ha un servei de neteja per un barri de 2000 persones quan ha de ser per a 10000 persones. Per tant, identificar el problema i algunes activitats per modificar aquesta realitat.

PRODUCTE (és el resultat de l’acció realitzada) – ACTIVITAT (és allò que faig i companyes que proposo per modificar la realitat).

-     Aparició dels problemes públics a l’agenda política à quan volem identificar una problemàtica social en un context o col·lectiu, pot ser que aquesta problemàtica no formi part de l’agenda política, ja que pot ser que no sigui discutida per aquells que tenen el poder per poder incidir en la problemàtica (institucions), és a dir, que no hi hagi resposta per l’agenda política. Aquesta etapa es necessària per poder adquirí una política pública. Un element de gran importància són els actors, ja que aquests són els que influeixen i pressionen a les institucions perquè la problemàtica social generada pugi entrar en l’agenda política i buscar una solució adequada. Aquestes el que fan és pressionar al poder política al llarg de procés d’elaboració de la política pública, això s’anomena Lobbies. Aquest terme pot tindre visions positives (green Peace, la PAH, etc.) i també negatives (mitjans de comunicació, bancs, etc.) Allò que els distingeix es allò que pressionen al poder polític per prendre accions que beneficien a les parts però a ella si , es negatiu; si pressionen per bé de la comunitat és positiu. A més, també és molt més fàcil depenent en quin temps sigui, que un tema pugui entrar, com per exemple, quan arriben eleccions, quan un nou partit comença, etc. El think tanks és una institució que s’encarrega de crear opinió per fer-ho més favorable, de donar marc, fan estudis envoltant de altres temàtiques per tal de que entrin o no en l’agenda política. La FAES tracta de difondre aquesta temàtica i per millorar tots aquells aspectes que es volen modificar.

-     Formulació de les alternatives à quan ja formen part de l’agenda política, llavors hem de formular alternatives sobre quina seria la millor manera de donar quan resposta a una problemàtica, apareixen tots els actors que incideixen en la política pública, ja que exposen la seva manera d’entendre i de resoldre aquella problemàtica. Per tant, és un dels moments polítics per excel·lència, parlem de política i democràcia, ja que els actors estan reconeguts per comprovar quins son els més adequats per portar a terme la resolució de la problemàtica.

-     Presa de decisions à quan ja tenim totes les solucions sobre la taula llavors hem de decidir. L’únic que té la obligació de poder decidir és aquell que té el poder. És un moment important condicionat per les dates prèvies. Tots els actors poden donar la seva opinió i poden defensar, però la decisió només ho pot fer qui té el poder.

-     La implementació à posar en pràctica. Quan es decideix la solució adequada vol dir que aquesta mesura s’ha de posar a la practica, és a dir, fer totes aquelles activitats per portar-ho a terme. O també fer realitat allò que hem decidit en la política. Un educador social implementa polítiques.

-     Avaluació de les polítiques públiques à avaluar vol dir comprovar l’impacte, veure si allò que volia la política publica s’ha portat a la pràctica de manera positiva. Veure al final del procés si ha servit per allò que volíem. Tot i que hi ha moltes dificultats, no vol dir controlar, sinó que es una eina per la millora.

POLÍTIQUES SOCIALS

Quan parlem de polítiques socials volen dir que es un tipus d’intervenció que intenten incidir en el benestar de les persones, intenten millorar la qualitat de vida, és a dir, les polítiques socials intenten incidir en àmbits molt genèrics, com necessitats humanes per tindre una societat més justa i més humana. Hem de tenir en compte com a vegades aquestes polítiques socials no son les úniques que poden incidir o contribuir en aquestes elements de millora col·lectiva, millora de necessitats humanes, en la cohesió social (política urbanística) sinó que també hi ha altres polítiques publiques importants que incideixen molt i afecten aquest tipus de polítiques socials. POUM (pla d’ordenació urbanística municipal, és una política molt útil. Una altre política publica per temes de cohesió pot ser la política cultural, ja que es una oferta en la que s’ha de pagar. No podem demanar als professionals com el mestre, educador social, etc., que siguin ells mateixos els que han de promoure el benestar.

El llibre Ciudadania i Clase social de Marshall, a l’any 50 en el Regna Unit explica que es això del ciutadà, aquella persona que pot exercir una sèrie de dret. En el s.XIX i s.XX explicar que la figura de ciutadà cada cop incorpora un nom més gran de persones, és a dir, un estatus restrictiva perquè no tothom podia ser considerat ciutadà, ja que no tots podien participar política dins de la seva societat. Llavors Marshall explica com aquesta condició s’ha anat eixamplant.

Al llarg del s.XVIII els ciutadans tenien reconeguts els drets civils (defensen les llibertats individuals) cada vegada en un nom més gran de població. Els altres drets també estaven reconeguts però no és fins al s.XIX quan els individus també tenen reconeguts els drets polítics, ja que cada vegada més gent podia decidir el seu representar i participar en termes polítics. Però, al s.XX és quan cada vegada els ciutadans tenien reconeguts els drets de tipus socials que apareixen molts vinculats amb l’àmbit laboral.

Amb aquesta evolució Marshall explica que la ciutadania s’ha anat ampliant i que la condició de ciutadà es aquells que reconeix drets de tipus civils, polítics i socials. Hi ha una sèrie de relació entre tots tres, per això, deia que el mecanismes per poder garantir-los i defensar els drets civils era el reconeixement de drets polítics, que era l’instrument que les persones tenien per poder garantir els drets civils. També creia que els drets socials eren la garantia per exercir els drets polítics de forma plena.

Quan fa aquesta distinció de tots tres i la vinculació que hi ha entre ells, vol dir que les polítiques socials les poden definir com el mecanisme per tal de poder fer efectiu els drets de ciutadania. Per tant, les polítiques socials són aquelles que si no existeixen un dret no s’haurien de fer efectives.

Avui en dia, existeix un dret i un compromís perquè els dret socials son molt febles perquè sota l’argumentació dels dèficits pressupostaris, els drets s’apliquen d’una forma no adequada, degut a la crisi que vivim en el moment. Els drets civils, també estan vinculats amb les llibertats i en el context actual també estan amenaçats, ja que alguns atempten la llibertat dels indivís, com per exemple, la intimitat. Per tant, la llibertat dels drets civils i socials cada vegada està més amenaçada.

El problema que podem observar dels drets socials és que són els drets més vulnerables, és a dir, que a diferència dels altres drets son els que es retallen i deixen de ser garantits, llavors per poder satisfer-los ho fan accedint al mercat i això genera desigualtat. Per tant, la vulneració no afecta a tothom per igual, ja que qui té recursos els pot garantir a través del mercat però qui no pot, no ho pot fer.  Els drets civils o polítics afecta a tots per iguals, com per exemple, el dret a la llibertat d’expressió.

DEFINICIONS POLÍTICA SOCIAL

Per destacar:

-     Paper de l’estat i el govern à l’actor és una institució pública que intenta cobrir les necessitats i drets bàsics de les persones. Com el dret a l’educació, salut, protecció social, etc., i la institució és l’ajuntament, consell comarcal, etc.

-     Preocupació per les necessitats col·lectives i bàsiques dels ciutadans.

-     Redistribució de la riquesa à l’estat recapta uns diners per fer coses i això acaba repercutint a una part de la població més que a altres. Les polítiques socials acaben reproduint aquesta redistribució degut a l’oferiment de les activitats establertes.

-     Accions reactives, però també preventives à quan hi ha una problemàtica hi ha una reacció per poder millorar-la, són reactives però també son preventives, ja que s’anticipa a tots aquells mals que poden sorgir. Però les polítiques socials solen ser més reactives que preventives.

TAULA à NOVA LOGICA DE LES POLITIQUES EN L’ÀMBIT SOCIAL

Podem observar dues maneres de quines podrien ser les maneres de com es portessin a termes les polítiques socials, ja que a l’actualitat s’acaben solapant (donar-se totes juntes) i les podem trobar en qualsevol política. Aquestes dues maneres tenen unes característiques diverses.

La lògica tradicional en les polítiques socials la seva perspectiva era molt individual degut a les problemàtiques que poden sorgir, per això, només analitzava a l’individu. Però en la innovadora és més comunitària, també es fixa en l’individu però no es desentén en el context que es troba aquesta persona, és a dir, les característiques que poden desencadenar les problemàtiques perquè l’entorn també és important.

Les polítiques socials en la lògica tradicional esta molt influenciada en assistencial, és a dir, si hi ha un problema li donem la solució. En canvi, en la lògica innovadora promou la promoció de l’autonomia per tal de que la persona pugui fer-ho per ella mateixa i no tindre actituds paternalistes. Li donen els recursos necessaris per fer front a qualsevol problemàtica.

Des de la perspectiva tradicional es fixen estrictament en una única causa que explica les necessitats o les problemàtiques socials, és a dir, unicausa. Però la lògica innovadora les problemàtiques socials no només es donen per una causa, sinó que responen a problemes maleïts de moltes dimensions, per això, el caràcter és multidimensional.

Des de la perspectiva tradicional eren polítiques molt reactives, perquè quan hi havia una problemàtiques intervenien però no feien res perquè no apareguin, no volen prevenir la realitat. En canvi, la lògica innovadora reacciona davant d’una problemàtica i a més, intenta prevenir perquè o es donen, és a dir, és reactiva.

Les polítiques socials en la perspectiva tradicional estaven orientades a les conseqüències, és a dir, no té diners no menja. Aquestes conseqüències generen problemàtiques i quan hi ha aquestes és quan reacciono. En canvi, en la lògica innovadora està orientada a les causes, és a dir, investigar el perquè han sorgir aquell tipus de problemàtiques.

La lògica tradicional implementa les polítiques públiques de forma vertical, és a dir, que dissenyen polítiques i s’acaben aplicant només aquell col·lectius que estan a baix. En canvi, en la lògica innovadora la intervenció es vasa en la perspectiva multinivell i tranversal perquè són molt els factors que acaben incidint en la resolució de diverses problemàtiques socials.

Des de la perspectiva tradicional hi ha una separació del sector pública i privat. En canvi, la lògica innovadora es basa en la participació d’agents privats perquè tenen un pes rellevant en la participació d’aquests agents privats.

La lògia tradicional es homogeneïtzadora perquè intervenen problemàtiques socials d’una forma individual en qualsevol context i no tenien en compte la especificitat del seu entorn. En canvi, en la lògica innovadora està sensible a l’especificitat territorial perquè tenien en comte cada context determinant i com s’aplica cada política.

TEMA 3: ESTAT DEL BENESTAR I RÈGIMS DE BENESTAR

Al llarg de tots els estats que s’han establert en la societat hi ha una trajectòria històrica, ja que veurem com s’ha gestat i com ha anat evolucionant l’estat del benestar al llarg de la historia. Hem de reprendre el fil d’allò que anteriorment hem parlat, és a dir, la transició de l’estat liberal a l’estat social. L’estat del benestar o estat social, els podem utilitzar com a sinònims per referir-nos a una forma d’estat concret que s’instaura en la ciutadania. La seva aparició be donada a partir de moltes revolucions i lluites constants entre l’estat i la ciutadania. Ens centrarem en com arribem a la forma d’estat social a través de la divisió de les tres fases:

·         Fase d’experimentació (finals 1880 fins a la 1ra guerra mundial) à

-       Legislació Social de Bismarck (dècada de 1880)

-       Primeres lleis socials al Regne Unit

L’evolució de l’estat del benestar esta assenyalat per diferents períodes al llarg dels anys fins arribar a l’estat social. Aquest inici de l’estat del benestar el situem a final del segle XIX, on la lluita de classes és emergent per reclamar a l’Estat els drets, el proletariat i la burgesia estan en un context de conflicte degut a les dures formes laborals, on els partits polítics comencen a créixer, etc. Bismarck pensa que per regular aquest conflicte social ho pot fer a través de la legislació social per tal de millorar les condicions laborals i que estiguin reconeguts els drets de les persones. Quan portem a la pràctica tot això, llavors és quan apareix la seguretat social, i ho fa a través de 4 fases:

-       1883 à assegurança de malalties

-       1884 à assegurança d’accidents laborals

-       1889 à assegurança de invalidesa

-       1891 à assegurança de vellesa

Bismarck aprova aquestes lleis per frenar els conflictes i el poder d’aquells que manaven. Pretenia que en l’àmbit laboral tinguessin els seus drets però després de 20 anys van sorgir una sèrie de critiques cap aquestes legislacions:

1.   Malauradament no havien aconseguit frenar el suport cap al partit socialdemòcrata.

2.   S’afirmava que les demandes de la ciutadania en comptes de limitar-se, no farien res mes que anar creixent moderadament, i amb els pas del temps, per tant, una demanda de més normes, més drets, i això era negatiu ja que aquestes demandes no paraven de créixer.

3.   Es feia una critica a alemanya perquè garantia una sèrie de drets laborals i això per a les empreses era un element que limita la competitivitat, ja que a través de la sèrie de drets que proporcionava als treballadors i com era l’únic país que ho feia s’introduïa en una ciutadania més global perquè era l’únic país que podia pagar.

4.   Es criticava com el fet de que es garantís drets mitjançant una assegurança de malaltia als treballadors, això feia que aquests utilitzessin el drets de forma errònia per fer trampa i poder cobrar la prestació a través dels drets que hem proporciona els sistema. A l’actualitat també succeeix aquest frau, ja que les persones s’aprofiten de les prestacions que si li ofereixen.

A l’inici d’aquest estat social ja es donava una sèrie d’alertes per reivindicar aquests drets socials. Al regne Unit, s’aprova la llei de seguretat social a gran Bretanya 1912. A finals dels anys 20, més de 20 països europeus tenien reconeguts una assegurança com malaltia

·         Fase de consolidació (períodes d’entreguerres. 1918 – 1945) à

-       República de Weimar (1919-1933)

-       El “compromís històric” de Suècia (1932)

-       El New Deal del president Roosvelt (1933-1937)

-       La teoria econòmica de John Maynard Keynes (1936)

-       L’informe Beveridge (1942)

Aquesta gran etapa la situem a finals de la 1ª GM i finals de la 2ª GM, és a dir, període d’entre guerres. En aquest cas, es una etapa que succeeix entre diversos països, degut a una sèrie d’esdeveniments diferents que estableixen les bases mes solides per tal de que l’estat social sigui efectiu. L’informe Beveridge, a finals del segle XIX, es proposava reformar la seguretat social britànica, per tal de garantir més drets en la ciutadania. En aquesta fase hi ha diferents iniciatives, diferents propostes polítiques i acords que es donen en països diferents del planeta. Es a partir de l’any 45 es quan es consolida la forma d’estat social.

L’informe beveridge, intenta reformar després de 20 anys el funcionament de la SS i li demanen que proposi un nou sistema que superi les disfuncions que tenien i proporcioni unes millores per tal de que la gent tingues més drets. El lema que li atribuïm és “From cradle to grave”, ja que vol assegurar el benestar des de el bressol fins a la tomba, per això, la SS britànica intenta proporcionar a la seva societat una tranquil·litat al llarg de la seva vida, per això, és molt ampli i intenta cobrir totes les necessitats i imprevistos al llarg de la vida dels ciutadans. En mesura, es pretenia evitar que la classe obrera caigués a la pobresa, exclusió, etc. també la SS britànica hauria d’intentar evitar els 5 mals que podien afectar en la societat d’aquell moment i donen peu a 5 grans tipus de polítiques publiques socials:

1.    Misèria à com la pobresa econòmica, relacionat amb la política  l’estat socioeconòmic, exclusió, la marginalitat, entre altres.

2.    Desocupació à polítiques d’ocupació 

3.    Malaltia à polítiques de salut

4.    Ignorància à polítiques d’educació

5.    Desatenció à polítiques socials en la família i infància..

L’informe esta relacionat amb aquestes 5 grans àrees i grans prioritats que en formes de polítiques publiques s’haurien de poder garantir. La SS es basava, per tal de que aquest model es portes a la pràctica, hauria de ser un model que s’adrecés al conjunt de la població, és a dir, a tots els ciutadans per tal de que tots puguin gaudir i garantir el drets que es proporcionen.  Els principals principis eren els següents:

Ø Es un sistema universalista, perquè volien atendre a tothom independentment de la seva condició.

Ø La SS es nodreix a través del ingressos de l’estat, de les empreses, dels treballadors que paguen unes cotitzacions.

Ø Assegurar uns mínims que permetessin viure de forma digna al conjunt de la població. Aquest informe es rellevant i important que fixa els pilars d’un estat social per garantir una vida digna a tots els ciutadans.

·         Fase d’expansió, de 1945 a 1975 “Els trenta gloriosos” à

-       Reconciliació entre la democràcia i el capitalisme

-       Assegurar el creixement de l’economia

-       Garantir la pau social

-       Assegurar el manteniment de la demanda

El concepte de estat del benestar s’instal·la en la majoria de països i es generalitza en Europa Occidental. L’estat és una realitat en molt de països i de màxima vigència en esta forma d’estat. Aquesta etapa esta condicionada per tots els antecedents que hi ha a l’etapa anterior. A l’any 45 acaba la 2na guerra mundial i Europa esta totalment abastada durant el període de guerres, amb camps de concentració, llançament d’una bomba atòmica, perquè a viscut la mísera, moltes morts.. és a dir, un context social i polític important amb un escenari molt particular on hi ha una commoció durant aquests 30 anys d’història passats. Aquesta nova etapa, comença en un escenari que vol posar èmfasis allò que ha passat anteriorment. Any 48 s’aprova la declaració dels drets humans, i a partir dels anys 50 comencen apareixen les primeres institucions com les Nacions Unides a nivell mundial que garanteixen unes condicions per als ciutadans i vetllar per les garanties de la població. El context es molt determinat, llavors en aquest escenari s’estableixen i aproven les constitucions socials de postguerra, la població d’aquestes constitucions signifiques posar en el centre de la norma (CE) de les normes la qüestió social, ja que garanteixen molts drets. La CE el que fa es copiar models de constitucions. A la meitat del s.XX es dona la Guerra Freda i l’alternativa del model comunista, que pot fer ombra a l’altre model, ja que té por que es converteixen en hegemònic a Europa.

Les constitucions socials s’aproven en diverses països durant la postguerra, que posen al centre les normes de la Constitució, les normes socials i reconeixen els drets socials per evitar els 5 mals, i que aquests estiguin reconeguts per la constitució. La CE al 78 és definia com a estat social. Aquest responen a un interès per evitar l’emergència dels partits comunistes i socialistes, i que hi hagués una  millora de les condicions de vida i es reconeixen els drets. La reconciliació entre la democràcia i el capitalisme com a sistema hegemònic era inqüestionable, ja que no hi havia altre opció, era la única. L’estat garanteix la pau social i assegura el manteniment de la demanda, ja que es reconstrueixen econòmicament després de guerres i la gent ha de consumir per obtenir diners. A la majoria de països s’instaura aquesta fase però en països com a Espanya no, perquè hi havia la dictadura.

Les crítiques realitzades:

1.    Intent dels poders de no posar en dubte el capitalisme.

2.    El cost elevat que s’haurà de pagar en termes polítics i de ciutadania per satisfer necessitats com el consum (personal) i i es desentenguin d’altres. En la societat del consum apareix l’oci i el temps lliure, perquè aquest temps ja no és esclau com abans, l’oci és esclau perquè es paga.

El període de màxima expansió de l’Estat del Benestar, on es garanteixen el drets i es qüestiona si l’estat ha de ser intervencionista, i també, si la població pot anar al mercat per satisfer les seves necessitats.

·         La crisi dels anys 70: Qüestionament de l’estat del benestar à en aquests anys marquen la fi de l’estar del benestar. En aquesta dècada es quan es qüestiona els 30 anys gloriosos que ha tingut en l’estat intervencionista, que pretén millorar les condicions de vida de la població, per això, hi ha una sèrie de critiques i una creació d’un discurs per qüestionar totes aquestes idees que el model d’estat que havia triomfat. El Retrenchment és una sèrie d’idees que volen retornar a una forma d’estat per tornar a tindre via lliure al mercat, que els individus puguin resoldre les seves problemàtiques al llarg de la seva vida, és a dir, vol dir una retirada de l’estat social. Tatcher i Reagan són els ideals d’aquests model que exalten l’idea de l’individu per si mateix ha de ser capaç de resoldre les problemàtiques i que un estat intervencionista fa que en la societat es generi una crisi, per tant, l’estat és mínim i no existeix la comunitat, només l’individu. El concepte de Big Govermment, ens pretén transmetre, un estat molt gran, i massa intervencionista que promou recursos, serveis que son eficients però un estat que gasta massa, que es ineficient, que crea paràsits socials que només volen alimentar-se de l’estat sense fer res a canvi, etc. Totes aquestes idees es generen a finals dels anys 70 i el seu resultat es que es un període de desacreditació de l’estat dels interessos mes mercantilitzats. L’informe sobre la governabilitat de la democràcia crea ciutadans demandants de nous drets, i per això, l’Estat ha de posar fi, perquè ha de fer el mínim de com garantir la seguretat, entre d’altres. L’estat no ha de garantir més drets per no continuar amb la creació de les polítiques públiques. La caiguda del Mur del Berlin es quan s’ensorra el comunisme i posa èmfasis a la globalització, per això, mostra el triomf de una societat capitalista, com a model hegemònic.  

·         Dècada dels 90 i principis dels 2000 à A l’actualitat l’Estat del Benestar ha anat sobrevivint mica en mica, ja que no acaben resolent les problemàtiques que es generen a la societat, és eficient, hi ha crisi, moltes crítiques i deficiències de part del mercat ja que no tothom pot accedir a ell.

El qüestionament de l’Estat Social per evitar el conflicte social es realitza a partir de la crítica dels anys 70 (neoliberalisme) que vol que l’Estat sigui menys intervencionista i que els ciutadans són els que han de resoldre els seus problemes.

-       Estat d’or à 30 anys gloriosos

-       Estat de bronze à actualitat

-       Estat de plata à neoliberalisme.

14/12/15

Les característiques de forma genèrica de l’estat del benestar són les següents.

-     És una forma d’organització sociopolítica, però es desenvolupa sempre dins del capitalisme, però sovint hi ha conflictes perquè l’EB no qüestiona el capitalisme, per això, hi ha un pacte entre la democràcia i el capitalisme, on es desenvolupa aquest model.

-     Els estats tenen un compromís i es dona a través de les aprovacions constitucions per garantir aquest benestar de vida.

-     La intervenció de l’Estat de l’econòmica. Aquest Estat és conscient de que el mercat per si sol genera disfuncions i exclusió perquè no pot garantir que tots satisfacin les seves necessitats, i també, no funciona amb equilibri, sinó que genera persones excloses i no poden satisfer necessitats pel seu propi compte. Aquí vol dir que l’estat posa límits i normes per eliminar els aspectes negatius del lliure element del mercat.

-     Garantir les condicions de vida

-     Universalisme. És universal per tots aquells que tinguin en comú una sèrie de característiques, sinó queda totalment exclòs.

El sector públic parla de la plena ocupació a través de compromís de l’estat. Per això, l’estat del benestar es basa en que existeixi un alt índex d’ocupació, és a dir, moltes persones treballant. Això es necessari per tal de que els ciutadans puguin consumir, ja que s’està desenvolupant una societat del consum. Si hi ha aquest consum el capitalisme funciona i l’estat pot aconseguir ingressos a través del sistema fiscal per fer diverses polítiques publiques. Tot això, és una roda que no pot parar, el sistema (la lògica) funciona si segueix tots aquets passos. L’estat farà coses per tal de que cada vegada hi hagi més persones treballant i poder continuar aquesta roda.

Si tenim en compte tots aquests elements, i veiem com l’estat social hauria d’intervenir en forma de política social, per això, els riscos socials més originari o més tradicionals que justifiquen les necessitats o problemàtiques són:

-       Indicador del context: la taxa o estructura de la població.

-       Indicador d’impacte: allò que ha acabat servint i no.

L’EB no acaba de garantir a la població unes condicions de vida dignes. L’Estat social no acaba de justificar la seva raó de ser. Hi ha la crítica que alguns diuen que EB no acaben de beneficiar a col·lectius necessitats sinó que beneficien a altres. Com per exemple, les rendes més baixes no reben tantes ajudes en redistribució com les rendes més altres.

L’estat del benestar, característiques més genèriques:

-       Intervé en la política econòmica, és conscient dels desajustos, té treballadors públics, marca un salari mínim, entre altres. Vol afavorir l’estat de consum posant un salari mínim, entre altres.

-       Promou una plena ocupació, perquè si hi ha mes ocupació hi ha més recursos per fer polítiques.

-       Instauració de la negociació col·lectiva i concertació social, vol dir, que l’estat és un actor més per regular les relacions entre els treballadors i empresaris. És un actor per regular les relacions

-       Vol garantir un alt nivell de consum i alt nivell d’ocupació.

-       Garantir el nivell de vida mínim a tota la població

-       Previsió pública de serveis socials

RÈGIMS

L’Estat Social és una formula que s’utilitza per les constitucions i l’EB és qui duu a terme les polítiques socials, i podem utilitzar aquests conceptes com a sinònims. Quan parlem del concepte de règim estem utilitzant una categoria de Esping Andersen, per trobar les diferecies a l’hora de proveir models per comparar formes diferents ens societats i instaurar el benestar en la societat, i també, satisfer necessitats. Esping vol trobar un concepte que ens permeti veure fins a quin punt podem trobar models que ens permetin comparar i proveir el benestar a través de cobrir les necessitats bàsiques de país Per intentar definir-lo analitza 3 indicadors, perquè compara i mira qui és l’actor més rellevant en les necessitats o problemàtiques socials en qualsevol:

·         Actor:

Resolia la problemàtica o necessitat que podia sorgit. Amb això volen dir que s’ocupa en donar la resposta a les necessitats o riscos vinculats a una sèrie de conseqüències, és a dir, qui atén tot això. Qui fa que en cada context (actor). Tot i que sempre hi ha un actor més majoritari, més rellevant (ex. Estat), no hem de treure protagonisme als actors més minoritaris.

1.    L’estat

2.    Família

3.    3r sector

4.    Mercat

·         Estratificació Social analitza

És un concepte de la sociologia, i diu que les societats humanes s’organitzen per estrats perquè són jeràrquiques i els individus s’acaben ubicant dins d’una posició de l’escala social degut als seus prestigis econòmics. Fins a quin punt hi ha mobilitat social en l’estructura social, perquè analitza l’estructura d’una societat (hi ha individus que tenen més estatus social que altres), i en termes socials la podem analitzar de forma vertical. També vol analitzar fins a quin punt després de l’actuació dels actor en les problemàtiques, tinguin moviments socials, ja sigui ascendents i vol analitzar els canvis significatius que hi ha en la societat.

·         Desmercantilització

Hem de comprovar quin grau de desmercantilització hi ha en aquesta societat, fins a quin punt els individus depenen d’un salari per satisfer les necessitats més bàsiques. Segons aquesta lògica, quin hi ha un alt grau vol dir que els individus no depenen d’un salari per poder satisfer les meves necessitats. Un baix nivell de desmercantilització significa que amb un salari no poden satisfer les seves necessitats.

Quan ja hem entens aquests indicadors, trobem que hi ha un 4rt:

·         Crítiques d’aquestes tipologies: És difícil d’ubicar els diferents països en aquestes tipologies i Ferrera crea aquest 4rt regim per incloure aquells que són difícils. Són 4 models ideals i no es compleixen del tot perquè són difícils de dur a terme per influències neoliberals.

Quan parlem de règims parlem de 4 models:

-       Règim liberal:

o  Hi ha una gran confiança amb els mecanismes del mercat, entesos com la millor via per proveir de benestar als ciutadans, per cobrir les necessitats més bàsiques.

o  Té un paper residual en la provisió del benestar, ja que són polítiques que no fan massa rellevància a tot allò que té el sector privat.

o  Baix nivell de desmercantilització. Hi ha una gran dependència per satisfer necessitats a través del salari si no és disposa de recursos, ja que no es pot satisfer aquestes necessitats.

o  El govern estimula el mercat una doble via: Activament i passivament.

o  El volum de la despesa social és baix en comparació amb el volum que aporten països que pertanyen a altres models. En relació amb altres Estats tenen un rol diferent.

o  Es faciliten ajudes als individus que es comprova que no tenen mitjans i aquests reben uns subsidis modestos. L’estat és mínim i promou el mercat per accedir a elements molts específics, a més, és victimista a la població que no pot satisfer les seves pròpies necessitats.

o  Criteris estrictes que demostrin el grau de penúria o necessitat.

o  Les normes vinculades als drets socials són estrictes.

o  Límits a la protecció social.

o  En aquest model és on es detecten situacions de desigualtat més grans. Si no hi ha un actor hi ha més desequilibri i desigualtats.

o  Limitat abast o cobertura dels drets socials.

o  Efectes en l’estructura social: model dual, que separa la població que poden accedir amb la que no poden.

o  Règim de fiscalitat feble. Hi ha poca intervenció estatal, és a dir, poca intervenció en l’àmbit laboral.

o  Poca regulació del mercat laboral.

o  Model propi de països com els Estats Units, Canadà, Regne Unit, Austràlia, Irlanda, Nova Zelanda.

o  Alerta amb les diferències entre països.

o  En els darrers anys, s’han aprovat propostes positives: la Reforma sanitària d’Obama (tot i complicacions).

-       Règim socialdemòcrata:

o  Paper central de l’Estat. Aquest té un rol actiu on són reconeguts drets socials com a drets humans, a les constitucions, i, a les polítiques socials que és el mecanisme per fer efectius aquests drets de ciutadania i són totalment reconeguts. S’intenta que l’estratificació sigui estàndard i volen assegurar uns mínims i la intervenció de l’Estat és assegurar-lo. És un règim més igualitari. Té una fiscalitat alta i directa.

o  Les prestacions socials són enteses com a drets dels ciutadans.

o  Alt grau de desmercantilització 

o  Sistema universal de provisió social.

o  L’Estat promou una igualtat en els estàndards més elevats de la societat.

o  Model (universalista) que assoleix importants efectes redistributius.

o  Model que fusiona benestar social i treball (efectes positius en les dones, etc.)

o  Fiscalitat directa i progressiva. Càrrega fiscal alta.

o  Alta concertació social.

o  Necessitat de tenir alts índex d’ocupació perquè sigui sostenible.

o  Alt suport social de la població, però no existeix un consens unànime.

o  Factors específics que expliquen l’èxit del model.

o  El model socialdemòcrata s’ha vist també afectat per la situació de crisi global i de qüestionament de l’estat del benestar.

o  És el model propi de països com Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Noruega, i en menor mesura, Islàndia.

-       Règim corporatiu o conservador à

És un model propi del països de  l’Europa continental (França. Àustria, Alemanya, Suïssa...). Principal característica es basa en la participació dels individus en l’esfera laboral com a condició per der beneficiari de prestacions i/o recursos en l’àmbit social. Aquests serveis socials es veuen condicionades en funció de les aportacions prèvies dels treballadors, per rebre prestacions vinculades allò que hagués donat. (cotitzacions).  

o  Paper central de l’Estat. Com a condició de ser beneficiari de recursos en l’àmbit social (SS, prestacions, etc.), té dret a rebre prestacions vinculat en la cotització, dret a rebre prestacions vinculat en allò cotitzat anteriorment el dia que ho necessitis.

o  Les prestacions socials són enteses com a drets de ciutadania, en cas de que es termes de necessitat es puguin pagar. En termes d’estructura social (rebre segon el que hagis aportat), el model produeix unes diferències de classe i té poca mobilitat social, és a dir, poca distribució; amb desigualtats de gènere (dones que no poden compaginar-se la seva carrera professional amb l’àmbit familiar, ja que està perjudicada, i tot això, dependrà de la seva aportació o del marit9. També depèn del salari i prestació del marit perquè aporta poc a l’Estat. Aquest sistema perjudica a les dones que les posa en situació de dependència.

o  Les prestacions es reben principalment en efectiu, i no pas en forma de servei

o  Equilibri entre estat i mercat

o  Nivell mitjà de desmercantilització.

o  Cada individu s’ha de guanyar el dret al benestar social.

o  La família i les entitats socials com a xarxa subsidiària (quan falta l’estat i el mercat apareix, llavors apareix altres actors que són el 3r sector i la família).

o  Poca capacitat redistributiva de l’Estat.

o  Model que reprodueix les diferències de classe.

o  Nivells significatius de desigualtat, tant de renda com de gènere.

o  Assegura la proporcionalitat en les prestacions.

o  Model que no qüestiona la concessió de drets socials, però aquests es vinculen a la relació laboral prèvia dels individus.

o  Drets socials, també vinculats a la classe i l’estatus socials.

o  Model propi de països com Alemanya, Àustria, França, Bèlgica...

o  Aquest model també ha experimentat canvis i es fa difícil parlar d’un model idèntic en cadascun dels països.

-     Regim mediterrani à

Hem de tenir en compte que existeixen una sèrie d’elements intrínsecs o particularitats en comú que tots els països (culturals, de valors, sociològics) que comparteixen i determinen l’existència d’aquest règim. Tots aquests determinen la forma de resoldre el benestar en aquests països, és a dir, la concepció o el valor que donen aquests països al factor de la família determina la característica la forma en que les problemàtiques socials són resoltes. Hi ha desequilibris territorials causa de l’historia, de les guerres, és a dir, a causa de molts elements. Aquests països han viscut llarg períodes d’autoritarisme, molt intensos; això condiciona la forma d’estat del país i determina que la mesura per resoldre les problemàtiques són i la concepció universalista serà totalment diferent.

A més, també han tingut una forta influència de l’església catòlica, sobre tot amb molta influencia en la qüestió dels valors; l’església té molta influencia en l’educació. Països amb desconfiança dels ciutadans respecte les institucions polítiques perquè la gent no confia en la política i tenen baixos índex de sindicació i degut això es difícil comprovar l’opinió la classe treballadora perquè no tenen en compte els sindicats. Països que despleguen els estats del benestar a partir dels anys 80, perquè l’implementen 30 anys més tard i això fa que els altres estat estiguin molt mes avançats (argument quins efecte te pels països del regim mediterrani que l’estat del benestar es desenvolupin a partir dels anys 80) hi ha un canvi de paradigma després dels trenta anys gloriosos, per tant, el context es totalment diferent, a sobre que tot això ho fa tard, o fa en un context desfavorable i això limita el poder de l’actor estat en aquest països. Els mercats laborals son inestables i l’econòmica està submergida (treballar sense cotitzar, frau fiscal) perquè l’estat no obté l’economia necessària. Aquest es un model on la dona es un pilar fonamental, com l’estat i es complementa amb els altres actors.

o  Països amb una industrialització tardana.

o  Desequilibris territorials importants. Algunes parts estan molt industrialitzades i l’altre no, a causa de les guerres, la història, etc.

o  Llargs períodes d’autoritarisme al llarg del segle XX. Com per exemple, les dictadures, el feixisme, etc. Tot això pot condicionar la forma de benestar amb poca sensibilitat social, i és molt diferencial, ja que les dones no tenen gaire presència en el mercat laboral.

o  Influència de l’església catòlica, i la influència als valors (rol de l’home i la dona, etc.)

o  Desconfiança vers les institucions públiques. No confien en l’administració a causa de la mala transició, i en la política seguim tenint persones amb poca sensibilitat social.

o  Cultura política feble.

o  Baixos índexs de sindicació i poca influència dels sindicats.

o  Manca de professionalització de les estructures burocràtiques públiques.

o  Països que despleguen els seus estats del benestar a partir dels anys 80. Això s’implementa amb 30 anys de retard amb un context totalment diferent:

Ø  Els altres estats estan més desenvolupats, per això, ho fan malament, o ho fan copiant.

Ø  Comença a incorporar-se la dona al mercat de treball.

Ø  Hi ha una etapa que comença amb el canvi de paradigma com la ideologia del neoliberalisme (visió liberal de Tatcher i Reagan) on comença l’Estat del Benestar en un context molt desfavorable.

Ø  Limita el poder de l’actor de l’Estat.

o  Mercats laborals inestables, amb molta desocupació

o  Importància de l’economia submergida. Hi ha un frau fiscal quan no cotitzen a l’Estat. No obté ingressos en la política fiscal i l’Estat recapta pocs diners (Espanya, Grècia, Portugal...)

o  Elements propis del règim corporatiu (pensions) i del socialdemòcrata (educació, sanitat) i fins i tot d’allò liberal (deixar lo públic per allò privat)

o  Importància de la família (dona) en la provisió del benestar. Volen que la família ho solucioni tot, i qui porta tot el pes és la dona. En provisió del benestar les dones han tingut un rol molt important en cures i atenció.

o  Efectes sobre la família i la dona (baixa fecunditat, poca inserció laboral, etc.). Està relacionat amb el punt anterior, ja que les dones han d’assumir coses difícils de poder compaginar.

o  Microsolidaritat familiar.

o  Interacció entre la família i estat, i també, mercat i 3r sector. Ha d’haver-hi una complementarietat entre els actors.

o  Conjunció entre universalisme i selectivitat. S’ha de combinar les prestacions socials (serveis, prestacions,...) universals (tots) i selectives (una part). Per exemple, el dret a l’educació.

o  Progressiva convergència amb els països de l’Europa central  septentrional.

o  Dubtes i interrogants sobre la sostenibilitat del règim en l’actualitat...

o  Model propi de països com Espanya, Itàlia, Grècia, Portugal...

El problema que sorgeix és fins a quin punt el rol de les dones s’ha d’assumir abans, i que les dones actuals estan disposades a assumir rols i portar-los a terme ja que són generacions diferents. També qui seran els que agafaran el buit que deixen les dones, i si dins de l’Estat hi hauria un canvi de règim. No és sap si hi haurà un canvi de règim en el futur.

Quina diferencia hi ha entre estat i regim de benestar?

L’Estat del Benestar és la forma d’Estat definit en Estat social per fer front a necessitats humanes de tipus socials en les constitucions. L’Estat busca formes per resoldre aquestes problemàtiques existents a la societat.

Quan parlem de règim no ens referim a l’Estat o a les polítiques sinó als actors, per exemple, mercat, estat, etc. Un altre exemple és que davant de les problemàtiques socials es resolen pel mercat i el règim es qui és el protagonista (qui dona les solucions) i això es sap quin es el règim, quin és el grau de mobilitat social (estratificació). Règim és un tipus de manera de com resolen els problemes i permet establir tipologies.

21/12/15

Desmercantilització à aquest concepte ens transmet que les persones necessiten un salari per poder satisfer les necessitats més bàsiques. Hi ha 3 variables: 1. Actor 2.Estratificació social 3. Desmercantilització. En un anàlisi Anderson explica i analitza les 3 variables per cada règim on les persones satisfan tot a través d’un salari.

Quin regim té elements propis del regim corporatiu i de les idees socialdemòcrata? Un element és la dependència d’un salari per satisfer necessitats. Si cotitzes reps subsidis. El règim corporatiu, segons la seva contribució reps allò que has prestat, en funció de que aportes, reps més o menys. Si analitzen la sanitat/educació, el règim mediterrani té elements d’un model socialdemòcrata com la universalització de l’educació. Educació i salut són drets públics i han de ser proveïts per l’estat, perquè garanteixin la igualtat.

Nou riscos socials à En el context actual és d’incertesa i fragilitat, està amenaçat i ha de fer front a noves necessitats i problemàtiques. Es a dir, ha de tenir en compte els pilars anteriors i també els nous riscos que tenen un escenari de més pressió per veure i es capaç de poder respondre a les problemàtiques sorgides.

1.    Causes demogràfiques à canvis en les característiques de les poblacions i estrcutura, que explica l’emergencia dels canvis socials. Això explica els baixos index de la natalitat, increment de l’esperança de vida, l’envelliment i noces necessitats de serveis com polítiques de integrancia, dependència...etc.

2.    Transformació dels mercats laborals à inestables, cada vegada més precaris, amb més interrupcions, la trajectòria dels individus són més inestables en quant al treball. Si l’estat tradicional es basava en la forta ocupació de la població com element per sostenir el consum i recaptar ingressos, si les trajectòries laborals son mes fràgils i inestables, implica que també és molt més complicat perdurar en aquest context. Per exemple, quan parlem de la societat liquida, diem que abans la societat era més sòlida i podia funcionar en un context, però amb la fragilitat actual no es possible que l’estat del benestar funcioni adequadament.

3.    Transició a societats postindustrials à en el context actual hem deixat enrere la industria tradicional i ara, el nostre context es divers, com la tecnologia, la societat 2.0... implica una transformació en el context industrial, ja que parlem en un context de globalització

Els reptes actuals en l’estat del benestar es com l’estat es capaç de donar resposta en un context divers vinculats amb aquests riscos que han sorgit. La diferencia que hi ha entre els vells riscos i nous riscos han de fer front a les necessitats socials. Vol un determinat canvi i relaciona l’aparició de noves problemàtiques derivades del context sociopolític i ens posa en context d’incertesa per poder resoldre les problemàtiques.

-        Major presencia de la dona al món laboral. Un nou rol que tenen les dones en la societat actual, perquè cada vegada les dones es neguen adquirir el rol que abans hi havia. Això és un nou risc.

-        Envelliment de les societats europees. Això pot condicionar a l’estat social. La societat molt envellida en l’estat del benestar hi ha reptes ja que implica en l’estat implica una despesa alta, pensions i sanitat.

-        Conseqüències de la globalització econòmica.

1. Precarització de les condicions de treball, els treballs es caracteritzen per la seva fragilitat i precarització.

2. El treball com a privilegi, no com a dret. Dificulta la idea d’un mercat per aconseguir recursos i polítiques públiques i socials (pèrdua de poder adquisitiu, per exemple, mileuristes abans i ara).

3. Possessió d’habilitats obsoletes per accedir al mercat laboral. La societat és constant en termes de reciclatge perquè queda obsoleta ràpid. Dificulta la inclusió socials i és difícil reinserir al mercat laboral. 

4. Deslocalització de l’activitat empresarial. El mercat global on les empreses busquen els guanys i beneficis per menys costos (major taxa d’atur, tancament d’empreses, etc.).

-        La privatització de serveis públics. És conseqüència del triomf del liberalisme, a causa d’un estat massa gran i amb pes en els serveis públics. Es un mecanisme o estratègia que s’ha anat canalitzant més. Determinats serveis o empreses de tipus públic hi hagut una tendència per deixar de ser exclusivament publiques i vendre’s al mercat privat.

-        Conciliació entre la vida personal, familiar i laboral. Està vinculat amb el rol de la dona i com ha avançat en temes d’emancipació, que actualment ha millorat. Implica noves necessitats i noves demandes en els riscos socials. Noves realitats vinculades amb la famílies.  Ja que hi ha maternitats i paternitats individuals.

-        Maternitat/paternitat individual. Hi ha múltiples estructures familiars, monoparental.

-        La fragilitat de la tercera edat.

-        La insuficient cobertura de la protecció social.

-        Canvis en les estructures de classe

-        Canvis en les estructures familiars.

Estat del benestar protector a l’estat del benestar inversor:

Es un canvi de model o també anomenat paradigma per entendre l’estat del benestar perquè ja no es protector davant del riscos per protegir a la població sinó que ara es inversor. L’anomena així perquè lestat no te el protagonisme central i no es resposabilitza en els riscos davant dels individus, sinó que seran ells qui hauran de responsabilitzar-se, per si mateix sigui capaç de solucionar les seves problemàtiques.

·         Els estats del benestar, a l’Europa dels 15, han retrocedit des de la dècada dels 90, així com ha augmentat la desigualtat.

·         Privatitzacions, flexibilització del mercat laboral, globalització (estat – nació).

·         Canvi de l’estat del benestar protector (“des del bressol fins a la tomba”) a l’estat del benestar inversor (els ciutadans és protegeixen a ells mateixos à responsabilitat personal vs els riscos).

TESI: Canvi qualitatiu en els EB que suposa un canvi de paradigma

1.    Canvi en la naturalesa dels problemes i origen dels riscos socials.

2.    Canvi d’objectius, valors i discursos.

3.    Canvi d’instruments, mitjans i tècniques.